Hola bloggers fa temps que no escric al blog, però avui us porto una reflexió que porto des de fa temps pensant.
Ja ha passat un any i mig des de que vaig arribar a l'institut, i falta encara una mica per acabar el curs. Avui estava fent un examen de matemàtiques a la sala polivalent, quan de sobte entra la cap d'estudis, amb nens i nenes de l'escola de l'Eramprunyà a les portes obertes i veig aquella cara d'espantats i de por, de no saber que s'esperaran l'any que ve. Encara recordo la primera impressió que em va donar l'Institut i dic: jo estava en aquesta situació fa 2 anys. Crec que els primers mesos estava molt nerviosa de por o de ganes d'enfrontar un nou repte que et dóna la vida, si he pogut enfrontar això, crec que podré enfrontar qualsevol cosa,se que sona fort però és veritat, em va resultar molt difícil perquè com respondria la meva ment i cos.
Altre reflexió és que tot el que un sembra després el recollirà, és una cosa que sempre diu la meva mare, la vull creure però no m'imagino que tot el esforç que estic fent ara serveixi per després. Espero que algun dia passi i no pensar més en això.
Espero que us hagi agradat
by Laura Medina Gómez
